Sorprenentment, fa uns segles, un palau reial impressionant, la grandesa del qual són autèntiques llegendes, era només un petit poble prop de París. L'extensa finca, que s'estenia per més de vuit mil hectàrees, es va convertir en la llar dels governants de França i el lloc on es teixien les intrigues polítiques. Avui dia, cap turista que somi amb conèixer millor París no passarà per alt una de les atraccions turístiques més populars.
Historial de construcció
Diuen que la història de la construcció del palau, en què tot respirava luxe, va començar després que la glòria del gran i majestuós castell del ministre d'Hisenda del país arribés a Lluís XIV. Quan el "rei sol" va veure amb els seus propis ulls l'esplendor de la decoració, es va adonar que la residència del seu súbdit era molt més bella que la seva. Per descomptat, el governant de França no va aguantar això i va pensar en un palau que eclipsés tots els altres amb la seva riquesa.
Després del recent aixecament, viure al Louvre era insegur, de manera que el rei va optar per construirsituat fora de la ciutat de Versalles. El palau i el parc, que es van convertir en el tresor nacional dels francesos, no van aparèixer immediatament.
Obres a gran escala i costos enormes
Per començar, es va drenar tota la zona ocupada pels pantans, després es va cobrir amb terra i pedres. Després d'anivellar acuradament el sòl, es van portar bastides al petit pavelló de caça per a la futura construcció de la residència reial.
1661 va marcar l'inici de la construcció. Es coneix uns trenta mil intèrprets emprats en l'obra, als quals es van unir mariners i soldats per ordre de Lluís XIV. Durant la construcció del palau, hi va haver una economia molt ajustada en els materials venuts als treballadors del governant de França als preus més baixos, però la quantitat total de diners gastada va superar els 25 milions de lires, que segons els estàndards moderns és de més de 250 mil milions. euros.
Ciutat Palau
L'obertura oficial del Palau de Versalles va tenir lloc 21 anys després, però la construcció no es va aturar. L'obra mestra arquitectònica va anar creixent constantment amb nous edificis fins que va començar la Revolució Francesa el 1789. Un petit poble convertit en una autèntica ciutat, on no només vivia la família reial amb els cortesans, sinó també tots els criats i guàrdies.
Versalles: jardins i parcs
La residència incloïa un enorme conjunt de jardins i parcs, la col·locació del qual es va verificar amb precisió matemàtica i estava subjecta a simetria, de manera que tots els elements del paisatge tenen formes geomètriques estrictes. Idealment, complexos de fonts rodones, parterres de flors de colors fets en forma de patrons i absolutament suausels carrerons seguien la idea d'un disseny clar.
Els enormes parcs de Versalles van ser dissenyats pel famós arquitecte paisatgista Le Nôtre, que es va adherir a l'estil clàssic. No és estrany que fossin considerats la creació més perfecta d'aquella època. Una tanca verda exuberant va crear autèntics laberints i passadissos en els quals s'amagaven escultures de marbre de déus antics. Una combinació tan harmònica d'arquitectura i vegetació va provocar un sentiment d'admiració. Es creu que aquesta era la moda dels parcs perfectament plans de Versalles a l'estil clàssic francès, com si estiguessin alineats estrictament al llarg de la línia amb una divisió subratllada en simetria de mirall.
Conjunt de parc i palau únic
Petits elements arquitectònics situats al parc: ponts, rampes i escales donen un ambient especial de solemnitat. I la vegetació exuberant mira inusualment a través dels dolls transparents de les fonts en funcionament. Canals creats artificialment de quilòmetres de llarg fluïen per tot el pompós parc. La gespa acolorida estava decorada amb dissenys geomètrics fets amb flors.
Le Nôtre va unir el palau i el complex de jardineria paisatgística en un únic conjunt, que es va convertir en una característica important de Versalles. L'arquitecte va tenir en compte les peculiaritats dels jardins barrocs d'Holanda i va utilitzar una composició de tres bigues, formada per carrerons rectes que divergien en diferents direccions. A la seva intersecció hi havia els paisatges més pintorescos, i semblava que s'estenessin durant diversos quilòmetres. El parc de Versalles és famós per aquesta solució arquitectònica.
Versalles, que es va convertir en un autèntic monument al regnat del "Rei Sol", era un conjunt grandiós, on la natura obeïa a les línies arquitectòniques del palau, el dominant del complex del parc. I tota la composició de la residència reial estava subjecta a una sola idea de lloar el més poderós de tots els reis de l'estat.
Pla de planta oberta
El parc de planta oberta de Versalles a França, perfectament visible des de tots els costats, reflectia la idea de Le Nôtre, que somiava amb mostrar l'absència d'espai tancat. Va utilitzar l'efecte de perspectiva inversa, que permet, en allunyar-se del cor del parc, veure el creixement d'alguns elements amb una ampliació del seu patró. El talentós francès va pensar subtilment la seqüència de percepció visual de la composició general del conjunt.
El bell parc de Versalles (França), que estava vigilat per uns mil treballadors, era perfectament visible des de qualsevol finestra de la residència reial. Segons l'arquitecte paisatgista, la zona verda havia de semblar una autèntica ciutat amb carrers pavimentats, arcs de triomf, columnes i galeries.
Flota pròpia
És impossible no admirar la vista del Gran Canal, la superfície del qual supera les 20 hectàrees. Dissenyat per Le Nôtre, simbolitza la superioritat naval de la flotilla francesa. Durant les festes de colors estimades per Louis, els focs artificials de colors il·luminaven el canal fosc.
Durant el regnat del "Rei Sol" es va crear una flotilla especial, formada percòpies de vaixells de guerra, iots i embarcacions llargues, que invariablement feien les delícies dels contemporanis. Coneixent l'amor especial de Lluís, els duxs venecians li van obsequiar una góndola, que es va convertir en una autèntica decoració de la col·lecció. Els diplomàtics que van arribar a les xerrades des de lluny van veure com els pals dels vaixells navegaven per la superfície de l'aigua del canal, que es congelaven a l'hivern, convertint-se en una pista de patinatge.
La vista des de les terrasses obertes de Versalles va sorprendre tothom amb un efecte visual especial que tant li agradava fer servir a Le Nôtre: va crear una impressió enganyosa que el canal estava molt a prop dels que hi havia, encara que no ho era.
Fonts del parc
El parc reial de Versalles compta amb magnífiques fonts que encara estan en funcionament avui dia, i el seu funcionament continu es va considerar un autèntic avenç tècnic d'aquella època. Estaven connectats en un únic sistema hidràulic, que millorava amb el progrés i permetia bombejar aigua de les fonts més llunyanes del país.
Les fonts eren conjunts escultòrics sencers formats per diverses plataformes. I la figura de repartiment d'Apol·lo, sortint de l'aigua i mirant a Versalles, es considerava la imatge central. La juxtaposició del déu radiant, que personificava el Sol, amb el poderós monarca va destacar l'esplendor del palau reial. A més, Lluís va patrocinar les arts de la mateixa manera que Apol·lo va patrocinar les muses.
La superioritat del palau sobre el parc
Però Le Nôtre no va oblidar que el Palau de Versalles havia de dominar, mostrant la seva clara superioritat sobre el complex del parc, que els francesos consideren el mésencantador a tot el món.
L'únic parc de Versalles encaixa perfectament amb l'arquitectura de la residència del rei. Versalles amb proporcions i línies estrictes no sembla monòton, sinó que, al contrari, fa una impressió increïble amb un motí de colors i una magnificència especial. Des de certs punts, els convidats del complex observen una perspectiva lineal de l'espai organitzat amb precisió matemàtica.
Patrimoni de la UNESCO
Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1979 porta tots els visitants a l'era del presumpte rei com una màquina del temps. Els luxosos jardins i parcs de Versalles van servir com a gran escenari teatral per als habitants del palau. Aquí s'hi celebraven grans celebracions, celebracions de masses, mascarades misterioses, cosa que no és d'estranyar, perquè Louis adorava el teatre i el feia com a patrocinador.
Les tropes van venir aquí per posar en escena obres de teatre de Molière i Racine dins dels murs del palau, i els hereus del rei reunien actors per al seu propi teatre, en el qual participaven persones nobles.
Canvis a la cara del parc
Després que Lluís XVI va arribar al poder, ha canviat molt l'aspecte del parc verd. Els arbustos i els arbres van ser desarrelats sense pietat per convertir el parc francès en una mena d'anglès sota la influència de les noves tendències polítiques. Tanmateix, la nova estètica, que no va arrelar, va ser abandonada aviat i es van tornar a plantar jardins d'estil clàssic.
Es coneixen cinc trasplantaments importants de plantes de jardí. Després dels devastadors huracans, milers d'arbres es van veure afectats, i això va ser un dany molt tangible que van patir els parcsVersalles.
Recuperació fallida
Des de 1837, l'antiga residència dels reis de Versalles és un museu d'història de França. El parc, les fotos del qual transmeten un motí verd fantàstic i unes línies clares, s'havia de restaurar sota el projecte de restauració a gran escala del govern del país.
No obstant això, les realitats modernes han fet ajustos importants a aquest pla i fins ara s'ha ajornat tota la feina. Els contemporanis es van limitar a mantenir la vida de Versalles.
