D'alguna manera, en una de les platges hawaianes, hi havia a prop un resident de la ciutat de Sotxi, un moscovita, un rostovita i un siberià. Vam aixecar els ulls al sol, vam beure begudes sense alcohol i poc, vam buscar alguna cosa de què parlar. El moscovita va ser el primer a fracassar.
- Eh, per sort, nois. Sembla que tothom viu a Rússia, però aquí a Moscou és millor que aquí.
- Per què és això? - Els sudistes van s altar immediatament.
- El nostre nivell de vida és el més alt. No llegiu els diaris? - va respondre moscovita arrogant.
- Bé, els diaris són diaris, mai se sap què escriuen. Però on és bo viure a Rússia és aquí, al mar Negre. Les onades són càlides, suaus, els mateixos fruits creixen del terra. L'hivern no arriba mai. És possible no anar a països càlids, és així, per als exòtics, el resident de Sotxi no estava d'acord.
- A l'estiu +40, a l'hivern plou: és trist, - el siberià va entrar a la conversa. - Aquí tenim, si hivern - doncs hivern: neu, gelades, sol. A la taigà: cons, bolets, animals. Als pantans - les baies són diferents. Ni tan sols ho dubto: on és bo viure a Rússia, és aquí, a Sibèria. Aquí tens aire i ecologia, -un habitant tranquil de les extensions siberianes va parlar pensatiu i fins i tot una mica mandrós.
- On és bo viure a Rússia? - el rostovita calent fins i tot es va aixecar de la gandula i va parlar en veu alta, emocionalment. - Així és, a Sotxi - el mar. Brut, ple de gent. Mira aquesta platja i recorda la teva. No es treuen gens? I els hotels? Una nit a un hotel costa tant com una setmana a Egipte. Però el servei… - el rostovita va fer una ganyota de fàstic. - I el clima no és millor. D'acord, estiu i hivern? Quantes vegades t'han trencat els cables? Pluja, fang. No hi ha gens d'estiu a Sibèria, però hi ha molts mosquits. No parlo gens de Moscou: els esnobs i els "glamours" no consideren que la gent normal sigui gent. Un tomàquet costa fins a la meitat del sou d'un conserge. I quin tipus de tomàquet tens? xinès? Amb productes químics? I els endolls? I podria? Ja sigui negoci amb nos altres, a Rostov! A l'estiu - calor, a l'hivern - neu, gelades. A la primavera, des dels jardins florits, fins i tot al centre de la ciutat, l'olor val la pena. I a la tardor, bolets i fruites… Paradís, i res més. No, si és bo viure a qualsevol lloc de Rússia, és aquí, a Rostov. Bé, potser fins i tot al territori de Krasnodar. Però allà no hi ha hivern, el resident de Rostov va mirar cap al resident de Sotxi, a qui el dia abans considerava un compatriota.
- Quina diferència hi ha on vius? A Rússia, bé. - El to tranquil del siberià va refredar una mica l'ardor meridional de l'anterior parlant. - Em sento bé a Sibèria. No canviaré la nostra taigà per cap capital. Ell, -el siberià va fer un gest amb la mà cap al moscovita-, no pot viure sense els seus clubs, sense embussos. A cadascú el seu, - el siberià es va girar, com si ho deixés clarque la seva opinió és definitiva i no pretén escoltar cap objecció. Hi va haver silenci durant un parell de minuts. Els turistes van mirar al seu voltant. Els distribuïdors de souvenirs exòtics es van córrer al seu voltant, les ones blaves esquitxaven, ara més forts, ara més tranquils sonaven el d'una altra persona, un discurs multilingüe, però desconegut.
- Sí, és millor viure a Rússia, - va sospirar un resident de Sotxi. - Cansat aquí. Exòtica, … ella, - va afegir una paraula forta, gens impresa. - Vull anar a casa, estic cansat, - com ofès per algú, es va aixecar bruscament, va agafar una tovallola i va marxar de la platja. Els altres en silenci el van mirar marxar. Tots estimaven Rússia i, en general, no hi havia res a discutir. Sí, i cansat de tot el complex exòtic. Volia anar a casa, a les meves sabatilles preferides i a la televisió. Així que l'argument es va apagar per si sol.
