La ciutat de Delfos a Grècia és ara un centre turístic, però fa dos mil anys no hi van venir turistes, sinó nombrosos pelegrins. Van desembarcar dels vaixells i van pujar a les muntanyes, on entre l'olivar sagrat hi havia un santuari dedicat al déu del sol Apol·lo. Segons la llegenda, en aquest lloc el fill de Zeus va matar el drac Python, que guardava l'escletxa, donant a la gent el do de la profecia. Des d'aleshores, sacerdotesses especials, anomenades Pythia en honor al drac, van profetitzar el seu destí a la gent i van respondre preguntes sobre el futur. Hi havia molts santuaris d'aquest tipus a l'antiga Grècia, però el més venerat era el temple d'Apol·lo a Delfos.
Es troba als peus del mont Parnàs. Ja que aquest lloc ha estat venerat des del tercer mil·lenni aC. abans del segle IV dC, hi ha moltíssimes referències a ell i a l'ordre de les profecies que operaven al complex de l'oracle. Tots els cronistes afirmen que el temple d'Apol·lo es trobava sobre una escletxa d'on sortien gasos subterranis. Només les noies que tenien el do de la profecia eren acceptades com a sacerdotesses. Mentre feien les seves funcions com a Pites, van mantenir els vots de castedat, i només aleshores, deixant el servei, es van casar.
El visitant va portar un regal al temple i va fer la seva pregunta, que estava escrita en una tauleta de cera. Trobats en gran nombre i pertanyents a èpoques diferents, indiquen que els pelegrins estaven interessats en els mateixos dilemes: si un cònjuge fa trampes, si es pot confiar en aquesta o aquella persona i si aquesta o aquella operació comercial aportarà beneficis. Pythia, després d'haver-se banyat prèviament, va baixar a l'adyton -una cambra subterrània sota la base del temple- i es va asseure en un trípode. Va inhalar els vapors i va caure en tràngol. El seu discurs incoherent va ser interpretat per l'oracle de Delfos, un sacerdot especial, que va endevinar l'endevinació dels déus amb l'estrany murmuració de la sacerdotessa.
Però les excavacions arqueològiques realitzades en aquest jaciment des del segle XIX no han trobat cap escletxa sota el temple. Els erudits Adolphe Oppe i Pierre Amandri afirmaven en els seus articles que Pítia, l'endevinació i l'oracle de Delfos no són més que una gran estafa que va durar diversos segles, com a conseqüència de la qual els sacerdots del temple es van beneficiar de la innocència dels pelegrins. Tanmateix, en el cas del temple d'Apol·lo a Delfos, es va produir una situació rara quan la ciència moderna no va refutar, sinó que va confirmar el mite dels miracles que van tenir lloc al santuari.
A la dècada de 1980 es van realitzar estudis vulcanològics de les capes que es produeixen en aquest lloc. Es va trobar que les falles, a través de les quals podien pujar els productes de l'activitat magmàtica, anaven des de l'est i l'oest directament fins al lloc on s'assentava la Pítia, i on l'oracle de Delfos responia a les preguntes. La sala aditon es trobava a 2-3 metres sota el nivell del sòl, com si estigués dissenyada per captar i contenir el gas procedent de l'escletxa. Però, quina va ser la substància que va drogar la sacerdotessa i la va posar en tràngol?
Plutarc esmenta que el "pneuma" que va inhalar la Pythia tenia una olor dolça. A la dècada dels 20 del segle XX, la química Isabella Herb va trobar que una solució d'etilè al 20% condueix a una persona a la inconsciència i una dosi més feble provoca un estat de trànsit. Els arqueòlegs Higgins l'any 1996 van suggerir que la veu dels déus, que proclamava la Pythia i proclamava l'oracle de Delfos, estava inspirada en vapor d'etilè barrejat amb diòxid de carboni. Aquesta conclusió va ser motivada per l'estudi d'un altre temple d'Apol·lo a Gieraiolis (Àsia Menor), on aquesta barreja encara penetra des de les capes de la terra fins a la superfície. A Delfos, després de diversos terratrèmols importants, la fissura es va tancar i la "font de la revelació" es va assecar.
